Entendre la realitat o autojustificar-se

Entendre la realitat o autojustificar-se

Avui una amiga em preguntava què en pensarien els Ciudadanos del fet que en les sentències de la Justícia només s’usi el català un 14% i que de fet l’ús del català està en franca davallada si mirem els darrers anys, com podem observar avui en una notícia de l’Ara. De les 46.613 sentències en català al 2005 hem arribat a només 37.645 al 2010.

Jo li he contestat que preguntar-se això és com mirar d’entendre o convéncer els nazis, que gent com els Ciudadanos no cal mirar de convèncer-los de res perquè la seva sola existència és una impostura humana tan gran com l’existència del mal. En aquest cas, es tracta de criminals d’idees que pretenen acabar de liquidar Catalunya i el català. Aviat assistirem a les seves noves maniobres vils contra l’escola catalana. Prepareu-vos.

En canvi, sí que intento entendre els que representa que són dels nostres, com vaig intentar fer a “Les 7 tribus de la nació catalana”, per això encara continuo llegint els articles de Salvador Cardús, com el d’avui  a l’Ara: L’alta política, al carrer (27-3-2011). Parla de les Consultes cíviques sobre la independència de Catalunya i en fa l’elogi.

Però els que l’hem llegit sempre podem recordar el dia que va criticar l’extensió de les consultes per tot Catalunya. Si consultem l’hemeroteca veurem que va dir que com que la Consulta a Arenys de Munt del 2009 va ser un èxit, mirar de continuar-les era un error. En aquest article reconeix que va considerar la continuïtat de les consultes una aposta “ massa arriscada”. També va considerar un error convocar la primera gran manifestació pel Dret a Decidir. I també va estar atacant Solidaritat Catalana per la Independència des de bon començament.

M’agradaria entendre què significa la conclusió final: “que les discussions importants ara es discuteixen al carrer. Aquest era i és el desafiament: no pas que l’independentisme entrés al Parlament, que d’altra banda ja hi era, sinó que la política en majúscula omplís el carrer”. No entenc diverses coses: com és que considera  que el tema de la Independència es discuteixi al carrer és contradictori amb la necessitat que l’independentisme entri al Parlament. Per què ho posa en contradicció? Perquè no cal que hi hagi més independentistes al Parlament? Perquè els qui ho van proposar van ser els de Solidaritat Catalana? No entenc tampoc que ell que va afirmar en el seu moment que els d’ERC eren independentistes de paraula però no d’acció, digui ara que al Parlament “l’independentisme... ja hi era”. Aquesta manipulació de la pròpia opinió segons els interessos de cada moment té caires orwelians.

Per tant, Cardús ens està explicant la seva visió de la realitat o s’està justificant a si mateix per no aparèixer com un impostor de l’independentisme? Si li haguéssim fet cas en el seu moment no hauríem fet les Consultes per la Independència per tot Catalunya i per tant hauríem avortat el moviment cívic català més important des de la creació de l’Assemblea de Catalunya;  i no hauríem sortit al carrer, desmobilitzant el poble català; i no hauríem votat SI i avui no tindríem quatre diputats més al Parlament, tres dels quals treballant de valent per la Independència, acctuant d'independentistes d'acció.

Continuo adherit a SI

Com que´no he participat dels debats-baralla entre gent de SI m'he adonat que hi ha gent que es pensa que he marxat de SI o que no ho té clar: continuo militant a SI stop, crec que és un greu error que Laporta vagi a disoldre's dins l'Erc que ha aturat l'independentisme els darrers 10 anys stop, no combrego amb les maneres de fer de l'Alfons Lopez Tena quan es posa borde, crec que s'ho hauria de fer mirar (la intel.ligència emocional també es pot treballar i algú li ho ha de dir), però continuo donant per bona la seva intel.ligència estratègica i la seva capacitat de treball i coherència. stop, el menyspreu de Salvador Cardús a tothom també m'ajuda a veure-ho clar en sentit contrari al que ell opina i sentencia. stop. Continuem treballant per la Independència.

Cal recuperar el CARRER per la INDEPENDÈNCIA

Fa uns anys els poc independentistes que hi havia ens pensàvem que algun dia votaríem la Independència, des de fa un temps vam adonar-nos que la independència primer l'haurien de votar i declarar una majoria de parlamentaris al Parlament; ha arribat l'hora d'adonar-se i escampar la bona nova: caldrà que la part més conscient del poble català surti al carrer de manera indefinida, no pas per fer una Manifestació com la del 10-J que acabarà en unes quantes hores sense resultats i amb Cunis que encara discutiran el seu contingut, sinó que caldrà plantar-se (com un Xirinacs col.lectiu) davant del Parlament català des dels dies ABANS del debat de la declaració d'Independència -que ha proposat SI i que ja sabem que també tindrà el suport dels diputats d'Erc- i no abandonar el carrer fins que no hagin votat a favor una majoria de diputats.

Si no ho fem enguany ho haurem de tornar a intentar d'aquí uns mesos però no podem continuar més temps a Espanya, hem de fer que la gent deixi de treballar -jo ho faré tot el temps que calgui- i vingui a la plaça de Catalunya o davant del Parlament o on faci més mal, milers de persones i fer tancar botigues i bancs fins que proclamin la Independència.
Serà l'única manera que podrà ser possible. Traslladem aquesta idea a Òmnium Cultural, a totes les institucions, als partits al POBLE CATALÀ.

L'home dels nassos n'està fins als nassos

Fa uns dies desitjava: BON ANY NOU sense Estatut aprovat pel poble, sense Immersió a l'escola, sense català oficial als ajuntaments, sense llei de Consultes, sense Llei de cinema operativa, sense feina per a molts, sense seleccions esportives nacionals catalanes, sense autoestima, sense els NOSTRES diners, sense Independència, però això sí amb mooolta Espaaanya!!!
Abans de celebrar el cap d'any faré uns desitjos a raig, desordenats i sense pensar gaire: que les noves conselleres d'educació i de justícia pleguin aviat, com el Cuní i la Rahola; com una bona part dels comentaristes dels programes de ràdio; que es descobreixi per fi "què hi ha al darrera de SOLIDARITAT Catalana" com diuen els de la CUP de Mataró, perquè el que hi ha al davant ja queda prou clar, no?; que s'acabi amb la imbecilitat política i lingüística, que s'acabin les mentides i la demagògia contra el PRIMER projecte independentista des del transfranquisme; que s'acabin els megaegos, els puigcercossos i els avorrits projectes d'esquerra catalana, que s'acabi el friquisme independentista, l'espanyolisme encobert i el descarat, el regionalisme i la impostura "independentista" de CiU; els professors que continuaran fent les classes en espanyol amb total impunitat, com han fet sempre, per inconscients o per covards; que s'acabi amb la fam, la tortura i la guerra al món; amb la bogeria del consumisme, amb els productes que fabriquen per espatllar-se ben aviat, amb els pisos a preus impossibles i els pisos buits, que s'acabi amb l'avorriment de la vestimenta formal dels mascles del segle XIX, amb l'odi a la diferència, que s'acabi una mica el pecat capital de l'enveja, que s'acabin els teatres i cinemes en català mig buits, que triomfi la cultura i la llibertat, els Països Catalans, l'amor, la consciència.
CULTURA, CONSCIÈNCIA, CATALUNYA és el meu regal per a tots vosaltres

El català: un regal preciós

El sociolingüista F.Xavier Vila publica avui l'article Dret a decidir: primer "round" a l'Ara, recomano vivament l'article perquè inclou tots els arguments que tothom hauria de conèixer i practicar en relació al tema del català, la immdersió i les perspectives que obren les 3 sentències del Suprem: (1) el nostre model d'escola és inclusiu, i ho és sobretot perquè hem practicat la immersió lingüística a Primària sense excloure a ningú, per fedr possible l'equitat (a cadascñu segons les seves necessitats) (2) hem evitat l'esquinçament del país en dues comunitats (3) hem garantit la igualtat de coneixements i per tant oportunitats (4) hem aconseguit que el català fos llengua prioritària almenys en una institució social significativa; sense això ja cantariem les absoltes pel català mort: (5) la immersió és el model lingüístic que millor garanteix la bilingüització de l'alumnat (6) evita la segregació. També estic del tot d'acord amb les insuficiències clares d'aquest model: alguns (jo diria més que alguns) alumnes acaben l'escolarització sabent poc català, la prova és Estopa; no acaben sabent l'anglès i no s'aprofita el bagatge idiomàtic de les llengües de les noves immigrqacions no hispanoparlants. Una pena.
Una altra idea interessant és que cap govers català fins ara no ha creat una institució que investigui i proposi solucions als temes sociolingüístiques, com reclamava fa mil anys L.V.Aracil;i encara una altra: aquesta situació nova ha avançat dos anys la concreció del dret de decidir de què ha parlat el senyor Mas, a veure COM ho concretarà ara.
Hi afegiríem també que les sentències ens fa recular uns quaranta anys en la situació de l'estatus sociolingüístic a l'escola. I no oblidem que he dit mil vegades en conferències i que avui hem recordava l'Elsa: el català és un regal preciós per a la gent que viuen al nostre país i que d'entrada no el tenen com a llengua primera, un regal preciós que davant atacs com el que hem viscut ara els hauria de revoltar, fins i tot abans que als qui el tenim com a primera llengua familiar.

 que l'atac de les 3 sentències

El castellà ja és llengua vehicular de l'ensenyament

Els regionalistes de la sociovergència treuen ferro a les 3 sentències del tribunal Suprem que obliguen a fer del castellà llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya; és la tàctica d'amagar el diagnòstic, amagar la veritat. Continuant enganyant el poble, per continuar fent la viu-viu, continuar poltronejant (neologisme que hauríem d'introduir al diccionari) i qui dia passa any empeny. El regionalisme és així de trist. El que la majoria de gent no diu és que el castellà ja fa anys que és llengua vehicular de l'ensenyament. De fet, no ho ha deixat de ser mai. Avui mateix i ahir i fa tres  anys i en fa 15 o 20 a una bona part dels instituts de Secundària de moltes ciutats catalanes el castellà és llengua vehicular de moltes assignatures, o és la llengua de fer-se el simpàtic, per a mooolts professors. I no els ho obligava cap sentència, ara ja tindran una coartada més. Cal dir, però, que sí que hi ha un ambient psicològic que aquests professors no han pogut superar, o que fins i tot els ha fet anar enrera a l'hora de triar la llengua de fer les classes. No els acuso, acuso que això s'amagui, que no es digui la veritat, que en les enquestes passin com classes en català. La mentida és ama i senyora al nostre país, i ningú convoca manifestacions contra aquesta mentida, ni la CUP de Mataró. Cerquem un enemic i ara el trobem en el tribunal Suprem o en el tribunal Constitucional, però l'espanyol era llengua vehicular als instituts abans, ho ha estat sempre. I som quatre els qui ho hem denucniat sempre, i se'ns ha silenciat. Ara hi ha un element nou: les lleis ho legitimen i ho aplaudeixen, i és important que ho denunciem, com ho va fer SI davant la premsa. Però el castellà ja era llengua vehicular als instituts de Mollet, de Badalona, de l'Hospitalet, de Sta Coloma de Gramanet... la llista seria llarguíssima i no exclouria ni les ciutats on el català encara és una llengua majoritària al carrer. També a Mataró hi ha alguns professors que usen el castellà com a llengua vehicular o que usen el català com a llengua excepcional. I no fem res i no podem fer res, perquè vivim una mentida, un autoengany permanent. Ens veurem avui a la mani, però no és aquest el camí, el camí era votar Independència; el camí és denunciar ara el regionalisme de la sociovergència que ens ho amagarà

Contra el català, eina de conscienciació nacional

Ara el Tribunal Suprem espanyol acaba de rematar la feina del Tribunal Constitucional: en tres sentències, per si no quedés prou clar en una de sola, obliga que l'espanyol (castellà) sigui a partir d'ara llengua vehicular a l'ensenyament, liquidant d'aquesta manera totes les lleis de que s'havia dotat el Parlament i els successius governs catalans els darrers trenta anys d'autonomia. Per si a algú encara no li havia quedat clar que el procés autonòmic a arribat a la fi i des de fa un temps s'ha instaurat un procés de regressió o involució constant, ara en té una nova prova.
Aquestes sentències suposen la liquidació dels processos d'immersió lingüística, de les lleis de política lingüística i de tota la feina realitzada pels mestres i professors catalans amb enormes esforços i dificultats. Fer de l'espanyol llengua vehicular a l'ensenyament impossibilita avançar en la cohesió social, promou l'existència de guetos catalanoparlants i guetos castellanoparlants, impedeix als nouvinguts l'accés a la llengua catalana en condicions d'igualtat, ensorra l'equitat i aprofundeix el procés de substitució lingüística del català per l'espanyol llengua dominant a tot l'estat.
L'estratègia de l'estat és ben clara: després d'empobrir Catalunya i els Països Catalans amb l'espoliació fiscal de 22000 milions d'euros anuals, després de robar-nos els diners catalans, ara ens volen robar la llengua catalana, per tal que a Catalunya sigui impossible un procés de conscienciació nacional del qual la llengua pròpia, el català n'és el vehicle més efectiu.
No els importa gaire la llengua en si ni gens els pretesos "drets" lingüístics" de la població; els importa molt l'eina meravellosa de conscienciació que és la llengua catalana encara avui parlada per més de set milions de persones. Els fa una nosa enorme aquesta poderosa eina de cultura: la llengua comuna dels catalans, la llengua mil.lenària d'aquest racó de món, la llengua amb que ens hem construit com a nació, que ha estat oblidada, perseguida, prohibida, trossejada, i menyspreada per Espanya.
Espanya i llengua catalana esdevenen cada cop més dos subjectes excloents perquè Espanya es nega a reconèixer que el català pugui ser la llengua pròpia d'un sol lloc a la Terra. Espanya impulsa la seva llengua castellana a Sudamèrica, a la Unió Europea, a les universitat d'arreu del món, però no pot tolerar que el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament a les escoles de Catalunya. L'odi  contra el català no és gratuït té per objectiu assolir la total dominació de la nació catalana, que no pugui aixecar més el cap, perquè mentre tinguem català encara ens quedarà una eina que pot fer possible redreçar-nos nacionalment. Al català només li queda la Independència: o Independència o mort... del català.