El català, la Sagrada Família i els talibans...

L'estiu de 2008 vaig publicar a l'Escletxa (núm.18) de la CAL aquest article que avui té sentit reproduir:

Joan Cuscó explica en el seu magnífic llibre Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox (2008) que el pensador català admirava Gaudíi la Sagrada Família perquè el considerava un símbol de la contemporaneïtat, d'una nova època cultural lligada a noves formes orgàniques en l'art, i perquè Antoni Gaudí, com Dant, sabia relligar magistralment religió, ciència i poesia.

Cada quinze dies acostumo a passar davant de la Sagrada Família i sempre m'hi emociono; com més la contemplo més em meravella. Hi veig representat l'univers conegut sencer. En són prou conscients els catalans crítics del valor de la Sagrada Família? Crec que no hem entès res, si des de la mentalitat colonial ens han convençut que es tracta d'una atracció per a turistes, com diria Vila-Matas, el qual, per cert, sempre ha fugit de la llengua catalana com de la pesta. Cuscó ho explica amb cura: "una construcció que ens singularitza com a poble dins la cultura universal: ens hi dóna veu i vot i permet el nostre reconeixement arreu... Un temple que integra els mites llegendaris i els avenços tècnics més actuals, l'artesania i l'art... La millor mostra que la cultura catalana pot fer-se universal". Val a dir, per reblar el clau, que Gaudí era independentista català i que es negava a abandonar l'us de la llengua catalana davant la policia o davant intel.lectuals espanyolistes.
Fa uns dies, vaig sentir una professora de secundària que despotricava contra la Sagrada Família, em vaig apuntar una de les frases: "como dice el Vila-Matas, cuando más cerca de la Sagrada Família hagan el tunel del AVE mejor, a ver si se va a la mierda esa casa horrenda del mazingerzeta". La professora en qüestió m'havia expressat en alguna ocasió la seva aversió envers la "imposició" del català als professors que treballen a Catalunya. Tot lliga.
Els qui voldrien veure ensorrat el temple són com els talibans que van volar les estàtues gegants dels budes el 2001 a la vall de Bamiyan, a l'Afganistan, davant l'escàndol de l'opinió mundial. De fet, són pitjors que aqueslls milicians integristes, atès que un professor a Catalunya gaudeix d'un seguit d'oportunitats per formar-se que segurament no estan a l'abast dels talibans que van fer explotar les imatges que eren patrimoni de la humanitat. En comú deuen tenir que són gent tan absolutament convençuts que estan en possessió de la veritat aque volen veure reduïts a pols uns símbols que els fan nosa, ja que els trenquen els esquemes dogmàtics. Uns i altres voldrien destruir unes imatges de la història que no accepten.

Com els estalinistes de la ficció 1984 de Georges Orwell, voldrien esborrar les petjades de la història que no quadren amb els seus dogmes ideològics. En el cas de la Sagrada Família els fa nosa que sigui un model de civilització català que és universalitzable. Són la mateixa gent que són enemics del català i de la llibertat. Uns i altres volen fer desaparèixer unes expressions culturals magnífiques pel fet de no acceptar els respectius marcs culturals que els ha tocat viure. Els talibans odiaven la serenor de Buda com els anticatalans odien el món còsmic que expressa Gaudí. No poden tolerar que aquell arquitecte genial convertís Catalunya en avantguarda arquitectònica mundial. Uns i altres volen esborrar realitats que els fan mal: la llengua catalana que defensava sempre Gaudí o el llenguatge senzill de l'espiritualitat. Per això mateix, un altre enemic del català, el dictador Primo de Rivera va fer enderrocar les quatre columnes catalanes de Puig i Cadafalch de Montjuïc...

Biada, el relativisme i el vicensvivisme

Manuel Cuyàs en el Punt de diumenge 31 d'octubre escriu l'article "Biada i Vicens Vives" on fa notar les diverses interpretacions que s'han fet de Miquel Boada, l'indiano mataroní va ser reivindicat primer com a patrici generós i altruista per uns i negociant per altres, i encara "negrer" per uns tercers. Tot plegat em fa pensar en aquest relativisme dominant els darrers anys a Occident que tendeix a qüestionar tot allò que és propi i fer elogi acrític d'allò que és llunyà o aliè. Per mi és claríssim que Biada és un exemple d'emprenedor, és un  personatge de l'avantguarda i mereix l'honor que se li fa.

Per contra, i per comentar l'altre tema que esmenta Cuyàs, és una llàstima que encara es faci l'elogi acrític de Vicens Vives. El mal regional que avui encara patim a Catalunya és herència directa de la influència de Vicens Vives, l'home que volia Catalunya dins Espanya, que afavoria l'autoodi català i es distanciava dels patriotes catalans. Encara li fan homenatges sense parar. Ho explico de manera més aprofundida en el llibre "La llengua que ens va parir". Ens ho hauríem de fer mirar.

Puig i Cadalfalch: Catalunya compra un mercat

En el llibre Les raons econòmiques de la Independència editat pel Cercle Català de Negocis CNN (els llocs 7,8,9,10 i 11 de SI estan ocupats per membres d'aquest col.lectiu) ens recorden unes paraules del mataroní Josep Puig i Cadafalch publicades el 1889 a "La Veu de Catalunya":
"Ésser espanyols, avui no surt pas a Catalunya molt acomodo. Per a ésser lleials s'ha de dir una cosa: Catalunya amb el que paga compra un mercat..." Puig i Cadafalch acaba advertint que s'acosta el dia en què ja no ens sortirà a compte continuar dins aquest mercat.
Per als "nacionalistes" de CiU sembla que encara no ha arribat el dia, que ja està bé que ens continuin robant 22.000 e cada any. Que aquesta espoliació no és prou gran com per marxar definitivament d'Espanya. Ells seran els principals responsables si després del 28N no marxem d'Espanya, ells seran els responsables de la manca de benestar social, econòmic, polític i cultural dels catalans.