dilluns, 21 de novembre del 2011

No és aquest el camí

Des del juliol que no piulava en aquest blog i em fa molta mandra tornar a parlar de partits i partidets, però ho faré per si serveix d'alguna cosa.
Podem fer una lectura optimista dels resultats del 20N: els partits dits d'obediència espanyola (PP/PSC) a Catalunya han passat de 33 a 26; Erc ha mig salvat els mobles, l'abstenció independentista ha pujat, els vots nuls que preconitzaven els independentistes s'han triplicat...

Però la realitat objectiva és que dels 11 diputats que ha perdut el PSC 6 han anat a CiU, 3 al PP i 2 a ICV. Cap a Erc. Erc no ha recollit cap vot d'una CiU que fa anys va tocar sostre. Erc no recupera el vot dels joves ni dels indepdendentistes abstencionistes, i ha perdut uns cinquanta mil vots, només ha tret la miserable xifra de 243.516 vots després de trenta anys de reconstucció i recontrareconstrucció del partit. I diuen que estan satisfets!!! Que la "coalició" ha superat els sondejos de fa uns mesos que li donaven 0/1 diputats. Que trist!
Heu de pensar que ERC havia arribat a treure el triple de vots fa uns anys i que des d'aleshores la davallada continua. I en aquestes eleccions s'havien apuntalat a l'escissió de Rcat i havien rebut el suport de Lluís Llach i de gran part dels intel.lectuals i famosos de la cultura. La lògica hauria estat que amb tan de suport el resultat d'Erc hagués estat espectacular que diria aquell. Però no, continuem amb el partidet que dóna per bona una justeta representació que li serveix per anar entrant en governs d'un o altre signe i qui dia passa any empeny. Res de res de pal de paller de l'independentisme. L'endemà mateix de les eleccions s'ofereixen als regionalistes de CiU per formar govern i anar vivint d'un electorat català domesticat i cansat que prefereix no obrir els ulls per no veure el desastre de país que ens han muntat els nostres minidirigents els darrers vuit, deu o vint anys. Un país de fireta, espoliat, espanyolitzat, que continua demanant perdó, que continua agenollat i lingüísticament submís. Inconscient, acomplexat.

Els resultats millors del MEU país que no és el de les quatre províncies espanyoles s'han donat al País Valencià, on Compromís que era extraparlamentària i que fa quatre dies que existeixen han tret 124.911 vots, amb molta menys població que la que hi ha al Principat. Això sí que és un èxit i una bufetada als ignorants que diuen que al País Valencià tot és PP. Si més no és a l'únic lloc després d'Euskadi on el PP no ha augmentat el nombre de vots, una tendència que ja es va veure a les darreres eleccions. L'èxit relatiu de Compromís és perquè -com Amaiur vencedors a Euskadi-, sí que han sabut fer una coalició. Per contra, la gent d'Erc, no han sabut fer cap COALICIÓ i han intentat encobrir la seva incapacitat o manca de voluntat amb la maniobra barroera d'incloure el "SÍ" a la propaganda electoral per enganyar babaus. Potser perquè saben que de babaus n'hi ha molts.
Jo per primera vegada a la meva vida no vaig anar a votar, CONSCIENTMENT, no covardament, com va dir un regidor d'Argentona al facebook. Però m'hauria alegrat molt que Erc hagués recuperat el mig milió de vots que no hauria d'haver perdut mai si no s'haguessin deixat enlluernar per les cadires i les misèries del poder.
 Però no han tret el mig milió de vots, ni 300.000. Heu tret una misèria, la misèria que us ha volgut donar la bona gent que us vota perquè no sap què votar, que us fa la caritat de votar-vos.
Voleu continuar vivint de caritat? O voleu ajudar a portar el país a la INDEPENDÈNCIA? Si voleu de debò caminar cap a la Independència trenqueu d'una vegada amb Espanya, amb el vostre discurs gris i amb les misèries de la politiqueria autonomista i propicieu de debò una GRAN COALICIÓ, UN COMPROMÍS CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

4 comentaris:

  1. Jordi, es pot dir més fort però no més clar. Hi estic totalment d'acord.
    Nosaltres també varem ésser covards però amb una estelada de color dins dels dos sobres.

    ResponElimina