L'independentisme i el 22 M

L’independentisme maresmenc i nacional post-22M

Si mirem el nombre de regidors que sumen Esquerra, CUP i Solidaritat Catalana ens adonarem que són els mateixos que ja havia tingut Erc. Per tant, hi ha un clar no creixement de la confiança dels votants en les opcions independentistes. Davant d’aquesta realitat, podem fer anàlisis que maquillen la realitat i que escombren cap a casa. Jo intentaré ser una mica més objectiu.

(1) la fugida de Laporta de SI cap a l’Erc de Portabella ha estat un error greu que el desacredita definitivament com a estratega: els d’Erc actuen com a autonomistes però jo me’n vaig cap a Erc? Jo no ho vaig entendre i els electors tampoc. Ni els que van votar Rcat ni els que van votar SI ni bona part dels que havien votat Erc han votat “Unitat” per Barcelona.

(2) la candidatura de SI a Barcelona no s’ajustava a les expectatives que havia creat l’excel·lent candidatura al Parlament de Catalunya. Si no es pot anar endavant de res no serveix anar enrere. Espot hauria d’haver format part dels cinc primers de la llista, però no encapçalar-la perquè no representa cap sector majoritari de l’independentisme ni dóna el perfil d’un cap de cartell.

(3) l’opció d’anar en la candidatura d’Erc de Mataró que ens va proposar CV ex-membre de SI, s’ha demostrat un greu error, molt més quan s’ha sabut que els dos membres que encapçalaven la llista eren els únics al costat del PSC que no havien dit no al projecte dels laterals de les Rondes que trinxen el nostre territori.

(4) en un context de creixement de les CUP sembla que els companys de Mataró han tocat sostre, que no sigui aquesta d’aquí quatre anys, la línia que pot seguir aquest grup ara exitós.

(5) Cal aplaudir la bona voluntat de les candidatures locals de SI estricta (com la de Mataró) però també sembla evident que no és aquest el camí si volem implicar amplis sectors del nostre poble que ja voten Sí a la Independència.

(6) el projecte Argentcat a Argentona ha aconseguit el 8.05% dels vots mantenint el vot a les autonòmiques de SI i Erc, un resultat realment bo si pensem que ha estat dins el context de la gran davallada nacional d’Esquerra, de la irrupció de les CUP argentonines noves de trinca, i l’existència de personalitats (i discurs) independentistes en altres opcions argentonines com Tots per Argentona. L’únic punt negatiu ha estat l’exigència de la direcció d’Erc de forçar els vots electorals a la marca blanca municipal d’Erc, circumstància que ha afeblit Argentcat.

Tots els errors que hem comès tenen un contraverí, és una barreja d’intel.ligència, no sectarisme, claredat i convenciment independentista, estratègia de ruptura amb l’estat imperialista com la que marca SI des del Parlament, i suport sense reserves (reserves que ja he detectat en militants de Rcat i de DC) al projecte civil i no partidista de l’Assemblea Nacional Catalana que ens ha de conduir a la independència.

Eleccions Municipals i Independència

Municipals i Independència

Amb l’inici de la campanya a les eleccions Municipals catalans ens han arribat tres grans notícies: la legalització de Bildu a Euskadi, la victòria per majoria absolut dels independentistes escocesos de l’SNP, la celebració el 30 d'abril de la Conferència Nacional per l’estat propi i l’inici del procés per a la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, el moviment cívic que ens conduirà a la Independència.

L’estat espanyol no va voler legalitzar els independentistes de Sortu, tot i que van fer allò que els reclamen des de fa un quart de segle: el rebuig a les armes, perquè els que van fer aquell rebuig eren justament els que ho havien de fer. De bojos! Però ara sis (de 11) membres del Tribunal Constitucional espanyol que va carregar-se absolutament l’Estatut català, ara no s’han vist en cor de prohibir Bildu, perquè el desprestigi de la seva carrera hauria estat fantàstic quan haguessin portat el cas al Tribunal europeu d’Estrasburg. Que serveixi d’exemple per als catalans porucs quan els parlem de la necessitat d’Independència i tot d’una ens diuen: però és que els espanyols ens traurien els tancs al carrer!

Som a l’any 2011 i no al 1936! Encara no ho heu descobert? Avui el Govern britànic ha dit que acceptarà un futur referèndum a Escòcia per la Independència. No té cap més remei que fer-ho. De la mateixa manera, si el Parlament català declarés la Independència i convoqués un referèndum no ho podrien impedir. Avui només ens queda el tap dels dirigents de CiU per fer el pas a la independència. L’excusa del “pacte fiscal” ja s’ha vist que no funciona ni se la creu ningú i les retallades bèsties ja han començat a l’Hospital de Mataró i arreu. Dins Espanya no tenim futur.

Però que té a veure la independència amb les Municipals? Hi ha joves independentistes que diuen que no volen votar perquè als ajuntaments no s’hi dirimeix el tema de la independència. De debò? Aleshores perquè tanta tinta als mitjans de comunicació pel tema de Sortu i Bildu? Per cert, us heu parat a pensat que, salvant les distàncies, Bildu és una experiència municipal semblant a l’argentonina ARGENTCAT on hem pactat la gent de Solidaritat Catalana, Esquerra i independents independentistes, mentre que la prohibida Sortu té molts punts en comú amb les llistes municipals de Solidaritat Catalana per la Independència?

Els ajuntaments han d’acompanyar el procés d’independència que es va iniciar amb les Consultes i que ara continuarà amb l’Assemblea Nacional Catalana, per això hem de votar candidatures com SI o com Argencat.

                                                                                                            Jordi Solé i Camardons