L'independentisme i el 22 M

L’independentisme maresmenc i nacional post-22M

Si mirem el nombre de regidors que sumen Esquerra, CUP i Solidaritat Catalana ens adonarem que són els mateixos que ja havia tingut Erc. Per tant, hi ha un clar no creixement de la confiança dels votants en les opcions independentistes. Davant d’aquesta realitat, podem fer anàlisis que maquillen la realitat i que escombren cap a casa. Jo intentaré ser una mica més objectiu.

(1) la fugida de Laporta de SI cap a l’Erc de Portabella ha estat un error greu que el desacredita definitivament com a estratega: els d’Erc actuen com a autonomistes però jo me’n vaig cap a Erc? Jo no ho vaig entendre i els electors tampoc. Ni els que van votar Rcat ni els que van votar SI ni bona part dels que havien votat Erc han votat “Unitat” per Barcelona.

(2) la candidatura de SI a Barcelona no s’ajustava a les expectatives que havia creat l’excel·lent candidatura al Parlament de Catalunya. Si no es pot anar endavant de res no serveix anar enrere. Espot hauria d’haver format part dels cinc primers de la llista, però no encapçalar-la perquè no representa cap sector majoritari de l’independentisme ni dóna el perfil d’un cap de cartell.

(3) l’opció d’anar en la candidatura d’Erc de Mataró que ens va proposar CV ex-membre de SI, s’ha demostrat un greu error, molt més quan s’ha sabut que els dos membres que encapçalaven la llista eren els únics al costat del PSC que no havien dit no al projecte dels laterals de les Rondes que trinxen el nostre territori.

(4) en un context de creixement de les CUP sembla que els companys de Mataró han tocat sostre, que no sigui aquesta d’aquí quatre anys, la línia que pot seguir aquest grup ara exitós.

(5) Cal aplaudir la bona voluntat de les candidatures locals de SI estricta (com la de Mataró) però també sembla evident que no és aquest el camí si volem implicar amplis sectors del nostre poble que ja voten Sí a la Independència.

(6) el projecte Argentcat a Argentona ha aconseguit el 8.05% dels vots mantenint el vot a les autonòmiques de SI i Erc, un resultat realment bo si pensem que ha estat dins el context de la gran davallada nacional d’Esquerra, de la irrupció de les CUP argentonines noves de trinca, i l’existència de personalitats (i discurs) independentistes en altres opcions argentonines com Tots per Argentona. L’únic punt negatiu ha estat l’exigència de la direcció d’Erc de forçar els vots electorals a la marca blanca municipal d’Erc, circumstància que ha afeblit Argentcat.

Tots els errors que hem comès tenen un contraverí, és una barreja d’intel.ligència, no sectarisme, claredat i convenciment independentista, estratègia de ruptura amb l’estat imperialista com la que marca SI des del Parlament, i suport sense reserves (reserves que ja he detectat en militants de Rcat i de DC) al projecte civil i no partidista de l’Assemblea Nacional Catalana que ens ha de conduir a la independència.