diumenge, 10 de juliol del 2011

Les lliçons del 9 J

La manifestació del 9 J ha estat un èxit perquè s'ha fet amb el boicot de TV3, Catalunya Ràdio, els partits "nacionalistes" i amb la retirada de suport dels dirigents cívics més visibles.

Lliçó 1 Ahir, després de la manifestació, la meva companya Mercè em deia que ho tenim molt difícil, perquè el 43% que avui afirma que votaria en un referendum per la Independència no ho té com una prioritat; avui llegeixo exactament el mateix en un politicòleg del diari ARA. De fet els que ho tenim com a prioritat som un 25%.

lliçó 2 Durant la campanya a les autonòmiques Josep Guia explicava que això de la política són com les onades, i que l'encert consisteix a estar en cada moment en l'onada que toca, en aquell moment era Solidaritat Catalana per la Independència. I avisava que en la propera onada alguns potser ja no tindrien l'encert que havien tingut aleshores d'apuntar-se a l'onada que tocava; va encertar de ple: algun impacient no va saber aguantar l'equilibri damunt les ones i ara s'ha enfonsat: Carod que parla de construir una esquerres nacional, líders que han de tornar a parlar de futbol per fer-se escoltar... Avui toca l'onada de l'Assemblea Nacional Catalana i la manifestció del 9 J que va proposar la gent independent de l'Ara o Mai. Gràcies!!!

lliçó 3 Aquells que es pensaven ara fa més d'un any que els dirigents d'Òmnium Cultural eren infalibles ja han vist que també s'equivoquen. Jo ja ho sabia personalment fa temps perquè ho vaig patir en el tracte que van fer al Consell de Redacció d'Escola Catalana dels darrers vint anys.

lliçó 4 No hi ha ningú que tingui la veritat absoluta ni tan sols un 90% de veritat perquè la veritat es mou, es belluga a cada moment i cal saber-s'hi adaptar, fins i tot el petit moviment civic que va iniciar els mobilitzacions sobiranistes de gent molt ferma no ha sabut veure sufientment que ara era el moment del 9 J.

lliçó 5 El que queda dels grups polítics de l'independentisme fort, el que té la INDEPENDÈNCIA com a punt primer i absolutament prioritari, ha de saber actuar amb intel.ligència i generositat els propers mesos, altrament quedarem fora de combat, com li ha passat a Esquerra.

lliçó 6 Els nous dirigents d'Esquerra han de baixar de la burra i d'entendre que encara que ells poden ser el pal de paller de l'esquerra independentista, MAI més  seran el pal de paller de l'independentisme organitzat transversal.

lliçó 7 Les organitzacions de l'anomenat nou independentisme (en què jo encara milito) han entendre que en el full de ruta de la Independència han de pactar (pacte estratègic) amb la nova Esquerra.

lliçó 8 Els votants independentistes de CiU s'ho han de començar fer mirar: sense CiU no hi ha Independència, però amb l'actual estratègia de CiU només es reforça el PP i s'afebleix Catalunya. Si CiU continua així el PP pot ser partit majoritari a Catalunya.

2 comentaris:

  1. M'agrada. En virtud de la lliço 4, et donc la raó en un; prop del 90%, (....tota, XDDD).

    ResponElimina
  2. Noi, l'encertes de ple. Ahir em vaig equivocar, i molt! Cal reconèixer els errors de càlcul. Efectivament, tocava 9J, i no ho vaig saber veure. En qualsevol cas, des del meu punt de vista, el més important, ahir, va ser la demostració que per organitzar movilitzacions no calen els "grans" de la colla. La consulta ha estat la primera demostració claríssima d'aquest fet, que cal mantenir i seguir fomentant, ara amb l'ANC. O sigui: que els del veïnat, la vila o la barriada, tenim una capacitat d'autoorganització que pot mure muntanyes. Acabo amb el final de l'editorial de l'Avui d'avui: "Els catalans, avui fa un any, ens vam espolsar les manies que encara té una classe política que no acaba de fer el pas i que corre el risc de no acabar de fer-nos el pes".

    ResponElimina