Avui diumenge 24 hem viscut una fita històrica amb la primera Convenció Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència al Palau de Congressos de Barcelona ple com un ou. Una anècdota que es recordarà és l'aprovació d'una esmena (l'única que ha "perdut" la Comissió redactora) que canviava "espoli" majoritàriament usada als mitjans i fins en titulars de llibres, per "espoliació" minoritària però recollida com a correcta en els diccionaris. Curiosament, a partir d'aquest moment tothom ha començat a usar espoliació com si ho hagués fet sempre. A partir d'ara, serà la paraula usada progressivament de la mateixa manera que s'aniran imposant i les tesis independentistes i democràtiques de SI.
Entre parèntesi: la comissió va acceptar totes les meves esmenes sobre temes o conceptes sociolingüistes.
M'ha agradat sentir les incisives paraules de Xirinacs parlant de la traïció dels liders en boca del representant del PRC, a l'Uriel Bertran demanat que tinguem confiança en el poble català. De fet, la desconfiaça en el poble és a l'arrel de mil traicions i dimissions dels nostres minidirigents autonòmics. La por també ha de deixar de ser el nord dels polítics catalans. Genial l'Alfons Lopez Tena amb la metàfora del gueto en què ens volen tenir tancats. Magnífic i complet discurs de Joan Laporta, sense xuleta (jo era darrera mateix d'ell i ho he comprovat). I divertit i interessantissim discurs de la Isabel Clara Simó, tothom l'hauria de repassar per veure on es troba i saber amb què ens trobarem. Especialment interessant el retrat que ha fet dels catalanistes o fins i tot independentistes que cerquen mil excuses per no afegir-se al tren de SI i la Independència. Josep Guia també ho ha deixat ben clar en la seva intervenció. I un avís, després d'aquesta onada política, on hem sabut pujar els qui hi hem vist clar, vindrà una altra onada, també caldrà pujar-hi. Els caps de llista de Girona i Tarragona han estat especialment brillants, també el de Lleida.
Ara només queda convertir en realitat la confiança mostrada en tots els parlaments
Globalment he sortit molt satisfet, però hi ha detalls que no m'han convençut tant.
ResponEliminaHe arribat poc després de les 9h. i no he pogut entrar fins tres quarts de deu, la cua era impressionant.
Per tot plegat el començament s'endarreria quasi bé una hora.
El tema de les esmenes no s'ha tractat prou democràticament, s'havia donat 90 segons als esmenants i 60 al López Tena, a l'hora de aplicar-ho la taula era força dràstica amb els primers mentre en Alfons per una rèplica ha estat quasi bé quatre minuts sense rebre cap avis per part de la taula. A més ha tingut contradiccions al respondre dues esmenes, ja que en un cas ha dit que havia de ser un text senzill i intel·ligible, però després no ho ha aplicat en una esmena d'una companya.
Tampoc m'ha semblat correcte que el descans de deu minuts hagi estat de quasi bé tres quarts d'hora, per a continuació fer repetir algunes intervencions que fins i tot els mateixos oradors no sabien perquè.
El discurs d'en Jan, ha estat bé però massa llarg i poc estructurat, molts agraïments i tot plegat eren quasi bé les quatre.
Es una crítica constructiva per aconseguir millorar de cara al futur i òbviament es una percepció personal.
Un cop dit això a seguir treballant per arribar al màxim de gent possible, arguments els tenim.
Pep, ja veig que som a SI perquè som hipercrítics, jo també considero que no ha estat una organització òptima però potser per l'alegria gran de la trobada no he percebut tota aquesta llista d'imperfeccions. Gràcies pel comentari
ResponElimina