Presentació de SI i tertúlia a Canet de Mar

De la crònica enviada i publicada al web de Solidaritat Catalana del Maresme:

L’Ateneu Independentista Canetenc, integrat per gent que va treballar a la Consulta de la població, va convidar el dimarts 26 d’octubre a Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a un sopar tertúlia amb una desena de persones associades per parlar sobre la visió del partit sobre les relacions de Catalunya amb Espanya.
Jordi Solé i Camardons, candidat del Maresme per SI i 14è de la llista de Barcelona, va presentar-se i va citar Josep Armengou quan deia que “Espanya és una presó de nacions”. Una altra manera de definir la situació “és la metàfora araciliana [referent a Lluís V. Aracil] sobre la situació sociolingüística però aplicada al camp polític: estem a l’aeroport i tenim dues opcions, agafar l’avió que ens porta a Madrid i la lenta desaparició com a poble, l’empobriment galopant i el trencament del país o l’avió que porta a la Catalunya independent, amb benestar econòmic i cultural i moral. La destrucció o la normalitat nacional. El socialistes ens proposen l’avió a Madrid amb escales, mentre que els regionalistes tipus CiU ens proposen no agafar cap dels dos avions, quedar-nos a fer vida a la sala d’espera de l’aeroport. Així, proposen canviar alguna cadira, redecorar la sala d’espera trista, indigna. Solidaritat Catalana proposa agafar l’avió cap a la Independència avui mateix i deixar enrere la presó de nacions de l’espanyolisme”, va comentar Solé i Camardons.
El candidat per SI va seguir parlant dels 4 compromisos de SI, de les Primàries democràtiques i de l’espoliació fiscal, tema aquest que resultà prou conegut pels assistents, etc. fins que va tocar el torn de la gent de Canet: al conegut i reiterat tema de la “unitat independentista” li va seguir el del paper de les Consultes en aquest moment. Solé i Camardons va intentar fer veure que “ara la consulta més urgent és la del 28 N”, tot i reconèixer l’enorme importància de les consultes com a fenomen de conscienciació i participació de base del poble. “Ara mateix, un membre de les consultes conscient hauria de deixar de plorar i fer com la gent de diversos col·lectius independentistes que criden a la participació activa en la campanya electoral mobilitzant la gent perquè voti Independència, i que no es deixi entabanar pels cants de sirena regionals de CiU”, punt en el que va estar d’acord tothom, amb matisos.
Es va parlar també de la importància d’un acord preelectoral entre les dues o tres opcions independentistes o d’un acord un cop es comenci a treballar dins el Parlament per proclamar la independència i en cas que no sigui possible, donar suport a les consultes: “votem però votem Independència”.