1. Sense llengua nacional no hi pot haver cohesió social
L’ús d’una llengua nacional és el factor principal que relliga una comunitat nacional; en tots els estats amb llengua normalitzada la gent que hi va a viure aprèn la llengua del país i s’hi integra progressivament a través de la llengua. Si això no passés, es crearien guetos que posarien en perill la cohesió social, provocarien discriminació entre els que no dominen (o no dominen suficientment) la llengua del país i es segregarien odis i recels.
En el cas català aquest fet és encara més clar que en altres indrets, ja que aquí el català és la porta d’entrada a la nacionalitat. En positiu, podem dir que aquella persona que passa a fer l’esforç de començar a parlar en català és vista amb més simpatia i passa a ser considerada automàticament dels “nostres”. En negatiu: la subordinació del català fa molt difícil que els nouvinguts tinguin accés a l’ús del català i la cohesió nacional i social es fa més difícil. Molts nouvinguts afirmen que no hi ha manera de trobar catalans que els parlin en català. Un estat català ha de posar fi a aquesta incoherència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada