dimecres, 22 de desembre de 2010

Contra el català, eina de conscienciació nacional

Ara el Tribunal Suprem espanyol acaba de rematar la feina del Tribunal Constitucional: en tres sentències, per si no quedés prou clar en una de sola, obliga que l'espanyol (castellà) sigui a partir d'ara llengua vehicular a l'ensenyament, liquidant d'aquesta manera totes les lleis de que s'havia dotat el Parlament i els successius governs catalans els darrers trenta anys d'autonomia. Per si a algú encara no li havia quedat clar que el procés autonòmic a arribat a la fi i des de fa un temps s'ha instaurat un procés de regressió o involució constant, ara en té una nova prova.
Aquestes sentències suposen la liquidació dels processos d'immersió lingüística, de les lleis de política lingüística i de tota la feina realitzada pels mestres i professors catalans amb enormes esforços i dificultats. Fer de l'espanyol llengua vehicular a l'ensenyament impossibilita avançar en la cohesió social, promou l'existència de guetos catalanoparlants i guetos castellanoparlants, impedeix als nouvinguts l'accés a la llengua catalana en condicions d'igualtat, ensorra l'equitat i aprofundeix el procés de substitució lingüística del català per l'espanyol llengua dominant a tot l'estat.
L'estratègia de l'estat és ben clara: després d'empobrir Catalunya i els Països Catalans amb l'espoliació fiscal de 22000 milions d'euros anuals, després de robar-nos els diners catalans, ara ens volen robar la llengua catalana, per tal que a Catalunya sigui impossible un procés de conscienciació nacional del qual la llengua pròpia, el català n'és el vehicle més efectiu.
No els importa gaire la llengua en si ni gens els pretesos "drets" lingüístics" de la població; els importa molt l'eina meravellosa de conscienciació que és la llengua catalana encara avui parlada per més de set milions de persones. Els fa una nosa enorme aquesta poderosa eina de cultura: la llengua comuna dels catalans, la llengua mil.lenària d'aquest racó de món, la llengua amb que ens hem construit com a nació, que ha estat oblidada, perseguida, prohibida, trossejada, i menyspreada per Espanya.
Espanya i llengua catalana esdevenen cada cop més dos subjectes excloents perquè Espanya es nega a reconèixer que el català pugui ser la llengua pròpia d'un sol lloc a la Terra. Espanya impulsa la seva llengua castellana a Sudamèrica, a la Unió Europea, a les universitat d'arreu del món, però no pot tolerar que el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament a les escoles de Catalunya. L'odi  contra el català no és gratuït té per objectiu assolir la total dominació de la nació catalana, que no pugui aixecar més el cap, perquè mentre tinguem català encara ens quedarà una eina que pot fer possible redreçar-nos nacionalment. Al català només li queda la Independència: o Independència o mort... del català.

1 comentari:

  1. una cosa és ben segura sinó han pogut matar-la en 1000 anys de barbàrie, tampoc se'n surtiran ara. Ara ja no, ja han perdut l'última oportunitat que tenien, ara només ens queda la llibertat!!!

    ResponElimina