divendres, 24 de desembre de 2010

El català: un regal preciós

El sociolingüista F.Xavier Vila publica avui l'article Dret a decidir: primer "round" a l'Ara, recomano vivament l'article perquè inclou tots els arguments que tothom hauria de conèixer i practicar en relació al tema del català, la immdersió i les perspectives que obren les 3 sentències del Suprem: (1) el nostre model d'escola és inclusiu, i ho és sobretot perquè hem practicat la immersió lingüística a Primària sense excloure a ningú, per fedr possible l'equitat (a cadascñu segons les seves necessitats) (2) hem evitat l'esquinçament del país en dues comunitats (3) hem garantit la igualtat de coneixements i per tant oportunitats (4) hem aconseguit que el català fos llengua prioritària almenys en una institució social significativa; sense això ja cantariem les absoltes pel català mort: (5) la immersió és el model lingüístic que millor garanteix la bilingüització de l'alumnat (6) evita la segregació. També estic del tot d'acord amb les insuficiències clares d'aquest model: alguns (jo diria més que alguns) alumnes acaben l'escolarització sabent poc català, la prova és Estopa; no acaben sabent l'anglès i no s'aprofita el bagatge idiomàtic de les llengües de les noves immigrqacions no hispanoparlants. Una pena.
Una altra idea interessant és que cap govers català fins ara no ha creat una institució que investigui i proposi solucions als temes sociolingüístiques, com reclamava fa mil anys L.V.Aracil;i encara una altra: aquesta situació nova ha avançat dos anys la concreció del dret de decidir de què ha parlat el senyor Mas, a veure COM ho concretarà ara.
Hi afegiríem també que les sentències ens fa recular uns quaranta anys en la situació de l'estatus sociolingüístic a l'escola. I no oblidem que he dit mil vegades en conferències i que avui hem recordava l'Elsa: el català és un regal preciós per a la gent que viuen al nostre país i que d'entrada no el tenen com a llengua primera, un regal preciós que davant atacs com el que hem viscut ara els hauria de revoltar, fins i tot abans que als qui el tenim com a primera llengua familiar.

 que l'atac de les 3 sentències

1 comentari:

  1. Ens assetgen a cop de sentència, el poder judicial és l'únic que els queda, el militar ja fa temps que no el tenen.
    Amb l'estat propi, escapem a la seva jurisdicció.
    Sophia

    ResponElimina