dijous, 23 de desembre de 2010

El castellà ja és llengua vehicular de l'ensenyament

Els regionalistes de la sociovergència treuen ferro a les 3 sentències del tribunal Suprem que obliguen a fer del castellà llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya; és la tàctica d'amagar el diagnòstic, amagar la veritat. Continuant enganyant el poble, per continuar fent la viu-viu, continuar poltronejant (neologisme que hauríem d'introduir al diccionari) i qui dia passa any empeny. El regionalisme és així de trist. El que la majoria de gent no diu és que el castellà ja fa anys que és llengua vehicular de l'ensenyament. De fet, no ho ha deixat de ser mai. Avui mateix i ahir i fa tres  anys i en fa 15 o 20 a una bona part dels instituts de Secundària de moltes ciutats catalanes el castellà és llengua vehicular de moltes assignatures, o és la llengua de fer-se el simpàtic, per a mooolts professors. I no els ho obligava cap sentència, ara ja tindran una coartada més. Cal dir, però, que sí que hi ha un ambient psicològic que aquests professors no han pogut superar, o que fins i tot els ha fet anar enrera a l'hora de triar la llengua de fer les classes. No els acuso, acuso que això s'amagui, que no es digui la veritat, que en les enquestes passin com classes en català. La mentida és ama i senyora al nostre país, i ningú convoca manifestacions contra aquesta mentida, ni la CUP de Mataró. Cerquem un enemic i ara el trobem en el tribunal Suprem o en el tribunal Constitucional, però l'espanyol era llengua vehicular als instituts abans, ho ha estat sempre. I som quatre els qui ho hem denucniat sempre, i se'ns ha silenciat. Ara hi ha un element nou: les lleis ho legitimen i ho aplaudeixen, i és important que ho denunciem, com ho va fer SI davant la premsa. Però el castellà ja era llengua vehicular als instituts de Mollet, de Badalona, de l'Hospitalet, de Sta Coloma de Gramanet... la llista seria llarguíssima i no exclouria ni les ciutats on el català encara és una llengua majoritària al carrer. També a Mataró hi ha alguns professors que usen el castellà com a llengua vehicular o que usen el català com a llengua excepcional. I no fem res i no podem fer res, perquè vivim una mentida, un autoengany permanent. Ens veurem avui a la mani, però no és aquest el camí, el camí era votar Independència; el camí és denunciar ara el regionalisme de la sociovergència que ens ho amagarà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada