Carod Rovira finalment ha parlat i algunes de les crítiques que fa són perfectament raonables, hi estem d'acord: Puigcercós hauria d'haver dimitit després d'haver perdut més de mig milió de vots; la campanya d'E (abans Erc) ha estat pèssima perquè es basava en dues propostes impossibles: El Concert econòmic i el Referendum. Però més enllà d'quests punts ja no coincidim en res: ni un bri d'autocrítica en la responsabilitat de Carod en aquesta autodestrucció d'E. Cal dir que va ser Carod qui va posar les primeres pedres d'aquesta E desdibuixada en nom d'una crítica a l'essencialisme, el discurs contra la importància de la llengua, d'arraconar l'indepenedentisme, etc. Carod va contribuir a allunyar els crítics del seu partit, els va maltractar, els va acusar d'estúpids i retrògrats. El seu ego és dels més contundents del món polític mundial. Està convençut que només ell respira intel.ligència, desconfia de qualsevol que vulgui expressar idees noves perquè simplement no han estat elaborades per la seva privilegida ment.
El projecte de Carod, després d'escalfar totes les cadires possibles del tripartit és fer un altre tripartit unit en una sola plataforma perquè sap que dins l'independentisme ha perdut credibilitat, perquè ha estat un liquidacionista de l'independentisme català. Ja en té prou amb anar vivint de les rendes de la crisi sense crítica catalana, i si un dia sona la flauta támbé faria el sacrifici d'acceptar entrar en un govern de la Catalunya independent. Perquè ell ja ho havia dit, els rucs són els altres. Però el projecte real de Carod no passa per empènyer agosaradament cap a la Independència sinó viure del poble català.
Molt ben resumit, Jordi.
ResponElimina