divendres, 19 de novembre de 2010

La importància dels dirigents

Costa molt, moltíssim que aparegui un dirigent polític, la prova la tenim en què amb més de trenta anys els diferents partits parlamentaris catalans amb prou feines han anat generant un o dos liders. No és un problema dels catalans, costa mot a tot arreu. Però la subordinació a Espanya no ens ho posa fàcil, voler nedar entre Catalunya i Espanya ha fet que tots els possibles liders d'Erc s'acabessin ofegant. ICV res de res, el PSC és un cas més aviat patètic perquè el líder real sempre és a Madrid, i CiU ha generat Pujol, Duran i Mas, llàstima que Duran ja s'ha definit clarament per la vocació espanyola i Mas neda encara en aquestes aïgües brutes de la indefinició. Carretero apunta cada cop més cap al frikisme, malgrat haver tingut l'encert inicial de desempallegar-se de l'Erc més subordinada. Malgrat tots els menyspreus del Cardús només Solidaritat Catalana presenta tres dirigents: Joan Laporta, Alfons Lopez Tena i Uriel Bertran. És l'altra raó per votar SI.

1 comentari:

  1. Hola. He estado dándome una vuelta por tu blog y me gusta bastante. Te dejo la dirección del mío por si te apetece hacer una visita:

    http://hayquejodersepuntocom.blogspot.com/

    Un saludo.

    ResponElimina