dilluns, 1 de novembre de 2010

Darrer diumenge d'octubre: l'aplec del Puig

Darrer diumenge d’octubre
Darrer diumenge d’octubre, el camí és ben sabut, eixiu a la carretera que cal aplegar-se al Puig. Aixi comença la cançó que cantàvem els joves pro Països Catalans i independentistes fa més de trenta anys. Quan als 17 anys vaig descobrir en viu la catalanitat de la gent més autèntica i la història del País Valencià vaig convertir en el primer punt del meu ideari ideologic la reivindicació de la unitat de la nació catalana històrica; el segon punt va ser i ha continuat sent l’anhel d’Independència.
Els darrers anys, encara que havia baixat a alguna manifestació catalanista a València, als sopars dels Premis Octubre quan van inaugurar el nou edifici, als actes de la Federació Escola Valenciana, feia molts anys que no baixava a l’aplec catalanista del Puig. Ho he de confessar: l’avinentesa del retrobament amb el PSAN, el meu partit de joventut, donant suport a Solidaritat Catalana (SI) m’hi va animar. De bon matí hem posat les cançons d’Al Tall per anar fent boca. Ja comencem a ser grans i hem triat baixar en tren el dia abans, per comoditat i per poder passejar tranquil·lament pels bells carrers de la capital del País Valencià, la de “quanta X quanta potència” del poeta Josep Piera. També la capital de l’autoodi dels “valencianistes” anticatalans que parlen als fills en castellà i giren la cara cap a Madrid per no veure’s en el mirall de la Catalunya que fan esforços per odiar. També els catalans del Principat viuen ignorant el sud català. Ja ho deia amb ironia Joan Fuster: al País Valencià molts són blavers, al Principat ho són tots. Exceptuant els ple conscients que no podem acceptar un model de país escapçat, trossejat, els que volem el país complet. Per nosaltres la normalitat és VilaWeb, l’anormalitat fragant és “La Vanguardia” que avui mateix només dedicava una pàgina a Catalunya! Un altra mena d’autoodi segregat per l’imperiet espanyol.
No teníem entrades per al sopar i, per tant, hem optat per seguir els consells d’amics valencians i anar a fer un mos al Quiosc i a l’hora del Barça-Sevilla a veure’l al cafè Lisboa, on hem pres una deliciosa aigua de València mentre fruíem d’un Barça esplèndid que ens ha permès cantar el gols voltats de gent del Barça en ple centre de València. És l’herència de l’etapa Jan Laporta i Guardiola. A l’hotel ha estat impossible trobar la televisió catalana: l’ordre establert ens vol incomunicats.

Al matí, esmorzar d’ensaïmades i rosegons boníssims i cap al Puig en tren. Allà ens hem retrobat amb els antics companys independentistes, d’arreu del territori. Entre parades, paelles i gent interessada en el procés que vivim al Principat. Els valencians conscients sempre estan més informats de la situació del Principat que no pas els catalunyencs de la situació del País Valencià. A l’hora dels parlaments, amb un vent que semblava que ens envolava cap a la Independència hem escoltat la presentadora i candidata de SI per Girona, la Núria Cadenas, Vicent Mauri de la Intersindical Valenciana, el regidor d’Arenys de Munt XX que ens ha animat a col·laborar en la continuació del monument a la Independència, “en construcció com la nostra nació”, una jove radicalista que ens ha volgut donar lliçons sobre independentistes “bons” i “dolents”, fins que han parlat Uriel Bertran sobre la transversalitat ideològica i territorial augmentada pel pacte, i Lopez Tena, deixant clar que no entrarem en cap govern que no accepti la proclamació de la independència, tots dos amb discursos vibrants i intel·ligents, com sempre, i amb el colofó final de Josep Guia, coaligat estratègicament amb SI per incloure la reivindicació de la Independència dels Països Catalans en el compromís electoral de SI. A la mateixa hora, en aquell mateix indret en que Jaume el 1237 va fer la darrera batalla abans d’entrar a València, també feien els seus parlaments la gent del Bloc Nacionalista Valencià. Esperem que en un futur tots els catalanistes facin un front comú per la nació catalana. Entre bastidors hem comentat les esperançadores noves que per a SI es comencen a dibuixar en l’horitzó de les enquestes. Tornem al nord a continuar la feina sense descans fins al 28N, per continuar treballant, encara amb més responsabilitat a partir del 29 de novembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada