dissabte, 13 de novembre de 2010

Primer: guanyar la guerra!

És conegut que durant la guerra dels nostres avis del 36-39, en el bàndol republicà hi va haver una batalla entre els partidaris de fer primer la revolució contra els partidaris de primer guanyar la guerra. En aquestes eleccions sovint sento una sensació semblant en el bàndol del catalanisme. N'hi ha uns que volen fer la revolució a Espanya proclamant un Concert econòmic o fent un referendum, tot això depén d'Espanya; els altres volem proclamar la independència; això només depèn de 68 diputats catalans favorables a la Independència. I és fàcil que al proper Parlament hi hagi 68 diputat (i més) siguin partidaris de la Independència, però els bojos que dirigeixen els seus partits són partidaris de la revolució sense haver guanyat la guerra.
En el camp independentista passa una cosa semblant: hi ha independentistes que volen proclamar revolucions en nom del radicalisme, de la unitat, del vot en blanc, de l'abstenció, del votem CiU que és vot útil, del tornem a votar als artífex del tripartit que ara diuen que volen el referèndum; mentre que només Solidaritat Catalana proposa primer guanyar la guerra. La guerra que només depen de nosaltres del nostre vot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada