Ahir divendres vaig participar en un debat organitzat per Calella Decideix que ara serà Calella Decideix Independència amb els següents representants per ordre alfabètic: Pere Aragonès d'Erc, Ruth Caradell del Rcat, Àngel Colom de CiU i Jordi Solé Camardons per Solidaritat Catalana.
La sensació que em va produir l'acte, on estava assegut al costat de gent amb qui havia militat algun dia -amb Erc molts anys, amb Rcat durant un any i amb el Colom quan era d'Erc- era com va dir algú del públic que els dirigents d'Esquerra s'ho haurien de fer mirar per explicar-se que tres dels quatre membres de la taula erem exmilitants del seu partit.
L'altre fet és el discurs alarmant del representant d'Esquerra parlant dels perills de la independència (sic); el del Colom dient que ara no toca independència i que anem alerta amb el perill del trencament de la cohesió social. És a dir Erc i CIU fent el discurs de la por; mentre jo en representació de Solidaritat Catalana havia de fer -com la Ruth Carandell- el discurs del realisme polític davant el fer volar coloms amb el tema del Concert, l'única proposta que ens va oferir CiU. Colom titllava de "somnis" les propostes de declaració d'Independència al Parlament quan ara mateix es podria fer només amb els vots de CiU i Erc, mentre feia volar coloms amb la proposta inviable del Concert econòmic que mai ens concedirà Espanya; Aragonès parlava d'un referendum dins Espanya també impossible i feia picades d'ullet a Colom. Continuen amb moltes ganes de continuar en el govern, en quaslevol govern.
Per sort, la gent de Calella deicideix al final de l'acte van tocar de peus a terra marcant distàncies de les paraules sobre els "somnis" i demanant el vot pels partits que aposten decididament per la Indepèndència.
Està clar que Esquerra ha perdut el nord en aquest anys de govern tripartit, al menys el nord de la independència. Malauradament, en el nostre sistema actual, els partits sense representació ho tenen molt complicat per arribar a la majoria dels electors.
ResponEliminaPerò no per això hem de baixar els braços, hem de treballar per aconseguir arribar al màxim de gent amb els mitjans de que disposem.